Ja fa un grapat d'anys d'aquelles mallerengues carboneres que van despertar la meva curiositat i encara avui conservo aquell moment dins el meu cap. Potser en aquest instant va començar aquesta aventura de l'observació d'ocells i encara avui em desperta les ganes de sortir a la natura a contemplar-los. Fa molt d'aquells primers raspinells a Collserola o el primer contacte amb els Aiguamolls de l'Empordà però la veritat és que en qualsevol lloc on et trobis, sempre podràs gaudir d'un o altre animalet ja sigui ocell o no.
Amb els anys també aprens un grapat de coses, a identificar diferents espècies, el seu comportament, on viuen, que menjen... i tot això fa que mai et cansis d'anar d'un lloc a l'altre sense avorrir-te.
Encara guardo les primeres llibretes on escrivia tot el que observava i encara alguna fotografia feta amb aquella càmara Canon A-1 que el meu pare em va donar però ves a saber com, encara en porto una penjada sota el braç.
Per sort, la tecnològia ha anat avançant i hem pasat del carret a els pìxels digitals. Guardo una fotografia d'un becplaner que vaig fer als estanys de Vilaut fa anys, i si la compares amb altre feta recentment...
Els viatges també són imprescindibles per tal d'observar un ventall més ampli d'espècies on moltes d'aquestes també resulten més fàcils d'observar i fotografiar que no pas a casa nostra. No ès el mateix poder contemplar l'escàs fraret a la badia de Roses a l'hivern que fer-ho a Escòcia el mes de juliol.
Amb alguns viatges ja fets, vaig decidir fer una web amb les meves fotografies i va sorgir Following birds.
Totes les fotografies que es mostren corresponen a animals salvatges fotografiats al seu medi natural. La majoria d'elles estan fetes a l'Empordà tot i que d'altres provenen de països sobretot del nord d'Europa com Polònia, Holanda, Escòcia, Finlàndia, Noruega, Lapònia, Estònia o també Eslovàquia, Canàries i Marroc.
Per aconseguir-les, s'ha seguit un codi ètic que tot bon fotògraf o observador de la natura hauria de seguir. Mantenir distàncies de seguretat, no molestar els animals més del estrictament necessari i sobretot en època de cria, no perseguir animals que intenten descansar després d'un llarg viatge migratori, utilitzar reclams de manera reiterada, envair zones de nius o entrar en àrees restringides són mal exemples a seguir. Malauradament no sempre és així i a vegades et trobes en situacions on no es respecta res de tot aixó i l'únic objectiu és el de fotografiar l'animal el més aprop possible i sense tenir en compte les possibles conseqüències que poden tenir per l'animal.
Es poden recòrrer a tècniques molt senzilles per tal d'aconseguir bones fotografies i sense necessitat de causar grans molesties com per exemple l'ús de hides, menjar i abeuradors per ocells o simplement molta paciència!